Són temps de desconfinament

Acabem de viure quelcom totalment inimaginable des que es va declarar l’estat d’alarma el dia 16   de març, i és que, qui ens ho havia de dir que arribaríem a estar confinats a casa per la presència  d’un virus molt contagiós? És més, potser la paraula “confinats”, és una paraula que ni tant sols la coneixíem i que ara de sobte acabem d’integrar-la en el nostre vocabulari i amb un significat totalment particular segons la vivència que hagi tingut cadascú.

Probablement a l’inici del confinament, van donar-se situacions en les que les famílies afectades d’ELA, i de Malaltia de Motoneurona, es van  haver d’adaptar a noves circumstàncies ràpidament, i que en aquesta ocasió no tenien tant a veure amb la pròpia malaltia, sinó que estaven més relacionades amb les mesures a seguir per la pandèmia. Potser hi ha qui no va notar massa canvi més enllà del fet de deixar de rebre visites de l’exterior i per tant, tenir menys contacte amb els éssers estimats, potser qui tenia un cuidador extern, va començar a anar-hi menys hores o simplement deixar d’anar-hi fent que el cuidador principal hagi sentit que no tenia de tant suport i s’havia d’ocupar de més aspectes que abans, hi haurà qui hagi sentit preocupació pel contagi d’algun membre de la família, malestar per un familiar que hagi patit un ERTE o els maldecaps propis per com seguirà el negoci familiar, potser el cuidador ha estat convivint 24h al dia per evitar entrades i sortides a casa... Com veiem poden haver-se donat tota mena de casuístiques que hauran fet que les vivències d’aquesta etapa siguin ben individuals. Sigui com sigui,  hem pogut comprovar la capacitat a l’hora d’adaptar-nos a una situació nova, activant dels recursos a l’abast per tal de mirar de fer front als canvis i generant noves rutines. 

Doncs bé, aquesta situació que acabem de viure  haurà provocat de ben segur tota mena de respostes emocionals com por, ansietat, tristesa, ràbia, incertesa, sensació de descontrol, etc. I fins i tot alegria en alguns moments (per exemple amb una videotrucada d’un ésser estimat). Potser la por va ser l’emoció natural i més generalitzada en els primers dies per  la percepció del perill. No obstant al llarg d’aquesta etapa s’haurà pogut experimentar tot tipus de reaccions emocionals amb alts i baixos i més intenses que en condicions normals.
 


Sembla però que ara estem en un altre punt, estem en la fase de desconfinament (o com també s’anomena “desescalada”). Paraula que és igual per tothom i que adquireix un matís o un altre segons qui la pronuncia. Des de  que se’n va començar a parlar, s’ha  pogut passar per moments de desconcert pel fet de no saber molt bé quines eren les directrius que marcava el Govern a seguir, i no només a nivell polític sinó per les vivències experimentades a casa respecte a com fer-ho per començar a sortir. Perquè les directrius del Govern “vénen de fora”,  però potser a algú li haurà passat que encara no ho veu clar i que li cal anar sentint més confiança. 

Estratègies que s’han  pogut seguir per guanyar més seguretat, i que es poden seguir donant: preguntar als professionals sanitaris de referència quines son les mesures de precaució més adients al vostre cas,  anar acompanyats en la sortida d’alguna persona de confiança per afavorir la sensació de control, adequar el temps de sortida i la distància respecte a casa de tal manera que les sortides hagin anat sent progressives, anant a zones on us sentíssiu més còmodes per haver poca gent a la que  trobar...

Una experiència en la que també algunes persones s’han pogut trobar és la mort d’un ésser estimat durant el confinament. Hagi sigut per COVID o no, la realitat dels moments haurà fet que no s’hagi pogut dur a terme els rituals de comiat que teníem estipulats socialment fins al moment i s’hagin hagut de fer adaptant-se a les restriccions.  En aquesta fase d’anar recuperant poc a poc  la normalitat també es podran començar a reprendre  aquells rituals que cadascú considera necessaris per poder-se acomiadar juntament amb l’entorn familiar i d’amics (que possiblement s’ha trobat tant a faltar en aquesta etapa que acabem de viure).
 
En definitiva, viure aquesta experiència vulguem o no, ha impactat a molts nivells, però també en el psicològic. El departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, així com la resta de professionals de l’entitat, estem per poder acompanyar-vos  en les vostres vivències i assessorar-vos en cas de presentar qualsevol mena d’inquietud al respecte.
 

Dept. De Psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
 
Membre del  Programa d’atenció integral a persones amb
malalties avançades  promogut per la Fundació “la Caixa”

NEWSLETTER 

Subscriu-te i rep mensualment tota la informació sobre la Fundació Miquel Valls

Subscriure'm