QUÈ PUC FER SI EM SENTO SOL I NECESSITO COMPANYIA?

Moltes vegades, ens trobem que, per motius derivats d’una malaltia com és l’ELA, la persona afectada tendeix a quedar-se a casa o bé a reduir el seu cercle d’amistats i, per tant, mica en mica i inconscientment es va aïllant. D’altres vegades pot passar que, ja sigui per motius físics (enllitament), dificultat d’accessos per sortir al carrer o bé perquè les amistats més properes no tenen la disponibilitat horària desitjada, es produeixi un aïllament involuntari.

Degut al nivell de dependència que pot presentar una persona afectada d’ELA i les necessitats constants que genera la malaltia, es fa difícil tant per les famílies com per els cuidadors poder disposar d’un espai durant el dia en el que es pugui dedicar única i exclusivament a conversar, passejar, jugar i en definitiva acompanyar, ja no físicament sinó també psicològicament a la persona afectada. Aquests poden ser motius suficients com perquè la persona afectada es senti sola i, fins i tot, pugui crear un sentiment d’abandonament. Encara que en realitat no sigui així, és una percepció que pot venir donada per la situació en la que es troba l’afectat.
 

 
Per tal de protegir a la persona dels afectes negatius en l’estat d’ànim i el funcionament psicològic, una bona solució quan es detecta aquesta situació pot ser la de contactar amb nosaltres (en el cas de les famílies que atenem des de la Fundació) o amb una entitat que disposi d’un servei de voluntariat. Un voluntari és una persona que s’ofereix desinteressadament amb l’objectiu de donar resposta a una necessitat real. En aquest cas, el voluntari farà un acompanyament que facilitarà, a través de diferents activitats i amb la creació d’un vincle, l’afrontament i adaptació de la persona afectada.
 
Les activitats que es poden fer són infinites, tantes com es puguin imaginar però, evidentment, sempre complint el pactat prèviament amb l’entitat que ofereix el voluntariat. Per tant, algunes de les activitats podrien ser per exemple, sortir a passejar, mirar la televisió, crear espais lúdics (jugar al parxís, cartes, dominó...), conversar o, simplement, estar en silenci però acompanyat. Al mateix temps que es dona aquest suport, comptar amb un voluntari també permetrà que els familiars i cuidadors puguin gaudir d’un respir a nivell emocional.

Així doncs, els beneficis que pot aportar un voluntari d’acompanyament poden ser molt importants, tant a nivell personal per la persona afectada com per la família, però sobretot, perquè aquest suport acabarà generant una millora en el benestar familiar.
 
Les treballadores socials de la Fundació Miquel Valls us podem oferir més informació i assessorament sobre el projecte de voluntariat que portem a terme des de l’entitat, ja que tenim la sort de comptar amb un grup de voluntaris d’acompanyament arreu del territori molt compromès.

Departament de Treball Social
de la Fundació Miquel Valls

NEWSLETTER 

Subscriu-te i rep mensualment tota la informació sobre la Fundació Miquel Valls

Subscriure'm